Diumenge 4 de març de 2018 Distància : 10 km Desnivell +: 540 m Diumenge passat, vam estar gaudint pel paratge de la Serra del Buixcarró, un conjunt muntanyenc d'origen càrstic a cavall entre la Serra Grossa i la del Mondúver, entre la Vall d'Albaida, la Costera i la Safor. Una serra cisellada per profunds barrancs i on la roca calcària es veu perforada per profunds avencs i dolines. La metamorfosi de la roca calcària, fruit de les fortes pressions tectòniques, explica la presència d'un marbre d'alta qualitat d'un color rosat que ha afavorit la presència de pedrera per a l'extracció d'aquest material constructiu anomenat marbre de Buixcarró. L'explotació d'aquesta pedrera està datada en època romana i encara avui està en ús, fent-se servir per a la construcció d'importants monuments com el Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Una serra que amaga en les seues depressions humits i fèrtils valls. En un d'aquestes valls es troba, Plá de Corrals, una pedania a mig camí entre Simat de la Valldigna, població a la qual pertany, i Barxeta. En Plá de Corrals, la serra es tanca encaixonant aquesta humida vall, esguitat de xicotetes finques i xalets d'estiueig. Des del Plá de Corrals pujarem al Buixcarró (570 m.), que no sent el cim més alt de la serra, doncs aquest títol ho ostenta l'Alt de L'Aldaia (755 m.), té sobrats al·licients per a resultar una ruta molt interessant i prou recomanable.